Espai generat com a reorganització de 3.600 palots de fusta de 1,05x1,05x0,70m, que a manera de píxel digital, són emprats com a material i mòdul únic, que permet modelar una potent arquitectura del buit. La construcció d’aquest espai s’ha realitzat a manera de construcció industrialitzada amb reutilització del 100% del material, residu cero, transport mínim i temps d’execució mínim (9h).

L’auditori consta de dos espais ben diferenciats:

vestíbul d’accés, un espai irregular i fluït, de palots organitzats com un joc de “tetris”, amb retranquejos que provoquen ombres canviants, perspectives forçades, obertures cap al paisatge d’arbres fruiters.

l’auditori pròpiament dit, definit com un espai de planta quadrada de 19x19 palots i 9 d’alçada, amb el sostre obert, com a contenidor d’un amfiteatre de cadires amb capacitat per a 350 persones assegudes.

La llum completa l’escenografia de l’espai, passant en continuïtat de la llum crepuscular de les 19:00h, inici del concert, al banyat de les columnes de palots amb tires de led RGBW, fent-se evident la seva existència així que es va fent de nit; de la mateixa manera es passa del blau cel del sostre al negre absolut de la nit, puntejada amb la llum dels astres. En acabar-se el concert, l’espai del vestíbul es il·luminat amb la reflexió de la llum d’una projecció damunt d’una pantalla de palots i unes barres led RGBW, situades a l’interior de tres grups de palots aparellats.